M'he vomitat a mi mateix

Avui m’he despertat amb aquesta frase al cap: “M’he vomitat a mi mateix”. No es tractava d’una imatge provinent d’un somni recent, sinó d’aquest conjunt exacte de paraules. Es tractaria, doncs, d’una escriptura morfeica, ja que hauria estat elaborada durant el somni. Però d’aquesta frase, pel fet de revelar-se’m com a tal, no en visualitzo, d’entrada, la seva plasmació material. Aleshores, en el període perimorfeic que hi ha entre el moment de despertar i el de llevar-me, imagino la manera de traslladar-la a un format gràfic i d’elaborar-la conceptualment.

M'he vomitat a mi mateix.

El jo regurgita

dentadura mecànica

hidràulica

es menja la seva carn

desfeta

bassal informe

de l’allò.

Soc mort

Ja fa dies que ho sé: soc mort.

Avui me n’he adonat per la fortor que faig

de carn putrefacta.

Recordo que fa temps, dos anys o més,

ja em va dir un que treballa en una llibreria:

“fas pudor”..., potser llavors ja havia traspassat.

Fins ara, però, no n’he sigut del tot conscient.

I encara cada dia surto a comprar el pa.

Si em veieu, doncs, alguna vegada pel carrer

amb la baguet sota el braç, saludeu-me o no,

tant se val, que amb un caminant cadàver

la cortesia és opcional. Disculpeu, però, si jo

em faig l'orni, que en aquest estat

al carrer és millor que no t'hi trobin: és de mal gust.

I perdoneu també que no respongui emails,

watçaps, missatges privats i trucades

telefòniques: no sé què dir.

¡Comprengueu que això és molt estrany!

Manifestació / Huracà

un rei         

                un déu

                                  un jo

crèiem que eren ninots

rèmores del passat

                                       absurds

                        zombis

fantasmes

però són aquí a reclamar-nos

                                                       delmes

                                        deutes

                  ancestrals

a pagar