un rei
un déu
un jo
crèiem que eren ninots
rèmores del passat
absurds
zombis
fantasmes
però són aquí a reclamar-nos
delmes
deutes
ancestrals
a pagar
Jesús Aumatell va començar a publicar aquest bloc amb la intenció de descriure la seva vida quotidiana. L'anomenà "Dietari de 1984" pel valor intemporal i simbòlic d'aquesta data. Però a mesura que anava publicant entrades va emergir la consciència d'estar mort. A partir d'aleshores el bloc ha esdevingut una espècie de novel·la per lliuraments, o culebrot, en què l'autor-protagonista cerca els orígens del seu estat de zombi, alhora que en descriu les propietats.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris negació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris negació. Mostrar tots els missatges
dissabte, 26 d’agost del 2017
Manifestació / Huracà
dissabte, 17 de desembre del 2016
Cant de mort
CANT DE MORT
Jo el que vull és morir.Cessar. No respirar més.
No sentir ni fam ni set,
cap més dolor, ni un altre pler.
Tot el que visc i dic és ja sobrer.
Havent sigut terra primer i després
el buscall eixut que alegra el foc,
dissoldre'm en l'aire net
d'un diumenge de gener.
El cuc i la brasa,
la cendra i les bavalles del llimac.
Estès, sense resistència ofert,
al déu solar obert,
faré per fi en mort el ple:
trobaré el ser en el no-re.
Poema (potser) ausiasmarquià de finals dels 90 (potser 1998, potser gener),
escrit a quatre mans (potser) amb Àngel Carnisser (potser).
diumenge, 27 de novembre del 2016
TEXTÀNIMA
1
no vol, no vola, ca que mossega, absurd no ser Si absurd. Et veus no gossa l’enrere, adversari de tu mateix golafre mà, penyora animal, ànima en d'aquí, en la el sinònim del no ser ni ve peresa cansada del no res, dels déus que no són, no tornen mai els abans, sempre és després. Desesperat abans, acceptes no gosa el gos, els coloms, la incerta aparença dels gossos o els coloms, com el cadell advers retorn, història en blanc i silenci aquesta ara negra a l'estúpid déu de la mentida i dels migdies sense fons, absurd com un cadell advers o no on va, si fa sí fa no, no fa si sí de re. absència, del cadell babau que crida que no té boca i crida, Garriga nua amunt, amb la mà cansada no trobava jo cap res, ni mà ma de mi: lluny fastigós en l'absurd atzar del matí que no ve, més que això que no sé dir que fastigós Assedegat animes la ventada brufolada a la la mira de no Ma concreta passadís del la lluny, no hi va, en no ve, la carn la vall feréstega de la nit cantada a l'alba. Gos, negre gos de les dunes. del mirall, davallo al ca, em formo de carnisser per gos i per cantar no mossec a la nit de lluna, amb davantal escorxar baballuts estris de pans de mapa desert de ser de set per sempre m'és. qui no ve, animal, ca, que no trista gosa l'anima. Es llança munta i no corre, no és pa per res, paperina d'heus no si val a fer per què si sí de jocs a coure lires la pasta del fang quan no tornaria orsin trista encapçala que ja no fa dia, sinó tard silenci del no ser si malaltia mental d'ara i ací, més enllà de mi com un gos cadell. La mira, la casa, les meves sons de l'un allí a lluny, a flor de mi estatuada pell papallona vol tornar escrit la tinta d'era abans, i ara se'n va com un cadell
2
és tornar, fer rere el desig de fang, l'adam SABER carn si vols tornar. No sé o no anaves què és així, no vigila l'ull la mort COM de mi, la teva pell d'on LLOC allí. No escapi, d'esperits, en enigmàtics al sol, a ell només i passat, desfet en vestigis l'ocell no a la ni vista cansada de l'anit. Ahir beuria si no tornaríem no SI PERDUT, aquesta d'un déu? als manuals dels a hores d'ara putrefacte per com l’àngel AIXÍ cap de NO aniràs honestos plegats anunciada de món carnús badall de la VEU DE NIT cara dels dissolta, miralls quan anaves a classe. Del rossenca la llum, la veu la llum. Al sol, amunt, tot és la llum de tu, nom és de per no, ara és aquí. Igual a mi, si l’en admesos pecats, confessions ÉS cel del meu esperar-te aquí. No força, esperit. No, no, estant-hi amb tu, TORNAR ÉS pastades bisbes a tu, per sempre tu. Cant, i crit, esfera per sí. Ni alls, o CADA COSA tubercles. Tots s'estimba ES hem, atzar. solar l'espera d'aquí, l'espera
(Es tracta d'un text escrit a mitjans dels anys noranta; publicat per primera vegada la bloc "Des del bosc" el 25/07/2011.)
dilluns, 14 de novembre del 2016
Autoretret
a ab abc abcd abcde abcdef
abcdefg abcdefgh abcdefghi abcdefghij abcdefghijk abcdefghijkl abcdefghijklm abcdefghijklmn
abcdefghijklmno abcdefghijklmnp abcdefghijklmnpq abcdefghijklmnpqr abcdefghijklmnpqrs
abcdefghijklmnpqrst abcdefghijklmnpqrstu abcdefghijklmnpqrstuv abcdefghijklmnpqrstuvx
abcdefghijklmnpqrstuvxy abcdefghijklmnpqrstuvxyz joj abcdefghijklmnpqrstuvxyz abcdefghijklmnpqrstuvxy abcdefghijklmnpqrstuvx
abcdefghijklmnpqrstuv abcdefghijklmnpqrstu abcdefghijklmnpqrst abcdefghijklmnpqrs
abcdefghijklmnpqr abcdefghijklmnpq abcdefghijklmnp abcdefghijklmno abcdefghijklmn
abcdefghijklm abcdefghijkl abcdefghijk abcdefghij abcdefghi abcdefgh abcdefg abcdef
abcde abcd abc ab a
Etiquetes de comentaris:
absurd,
afirmació,
autoretrat,
foscor,
incomunicació,
jo,
negació,
resistència,
sentit
dijous, 20 d’octubre del 2016
Hola, món
Etiquetes de comentaris:
afirmació,
alienació,
amor,
canvi,
consciència,
memòria,
negació,
oblit,
premanència,
resistència
dimarts, 18 d’octubre del 2016
Dual
acció mecànica, ombra
metàl·lica, dur metall, matèria closa, cop punyent, violència justificada, mal necessari,
to elevat, poesia pura, rocosa punyalada, crit minvant, paraula muda, silenci
estrident, buit total, realitat imaginària, neu bruta, branca trencada, mirada fosca,
fulla estripada, esquerda mural, moral trencada, parany clar, negra gebrada,
identitat personal, persona desnonada, treball temporal, generació espontània,
fugida endavant, clos obert, ésser perfecte, cos present, porta batent, justícia
cega, nivell inassolible, càstig merescut, llibertat vigilada, quantitat negativa, vol trencat, necessitat
secundària, ala aterrada, camp ermós, sal fada, absència palpable, hora extraordinària,
consonant muda, membre postís, veu impostada, home alienat, vida animal, ànima conscient,
certesa absoluta, resposta senzilla, pregunta unívoca, paraula donada, infinita
esperança, expressió clara, obra inacabada, accident previsible, present
durador, cobrament ajornat, temps afegit, fam insadollable, lúcida follia, llum
encegadora
Etiquetes de comentaris:
acció,
afirmació,
canvi,
coneixement,
contradiccó,
dualitat,
epítet,
ignorància,
moviment,
negació,
oxímoron,
repetició
dilluns, 17 d’octubre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




