Copio, del Diccionari de l’Enciclopèdia online, les tres
accepcions principals de la paraula “fet” (en tant que nom):
1 Acció de fer alguna cosa. Allò que hom ha fet.2 Allò que és o que succeeix realment. Afer.3 Cas sobre el qual hom litiga o que és motiu d'una causa.
[si voleu llegir la definició completa, cliqueu sobre aquest
enllaç: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0063644
]
 |
| Definició del mot "fet" al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. |
Atenent a aquestes definicions, que no desmenteixen pas el significat
que per sentit comú atorguem al terme definit, cada vegada que escolto o
llegeixo que una obra de creació, ja sigui una pel·lícula o una novel·la, “es
basa en fets reals”, sento una coïssor intel·lectual que ara, amb aquest
escrit, em vull gratar d’una vegada per totes:
L’expressió “fet real” és un pleonasme, terme que, tornant al
diccionari abans esmentat, significa “emprament de mots d’idèntic sentit en una
mateixa frase, per tal de reforçar l’expressió. Redundància.” [veg. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0105619
]
I és que el mot “real”, a la mateixa font, el trobem definit
com allò “Que té existència efectiva (oposat a purament mental o ideal, a
aparent o fictici, a simplement simbòlic, etc.)” veg http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0114308
; és a dir, el “real” està comprès en la definició de “fet”, terme anteriorment
descrit com “Allò que és o que succeeix realment”.
En resum, dir que una pel·lícula es basa en “fets reals” ve a
ser com dir que es basa en “fets fets”, o en “realitats reals”. Recórrer a aquest
tipus de tòpics lingüístics denota manca de rigor intel·lectual o mandra mental,
i es tradueix en un pobre nivell estilístic. No costaria gens dir “pel·lícula
basada en fets històrics”, o “novel·la inspirada en la infantesa de l’autor”,
etc., cosa que, a més de permetre d’evitar el tic lingüístic, aportaria
profunditat descriptiva. Això, però, implica tenir algun coneixement de l’obra
en qüestió.
