 |
| O no. |
La representació immediata
de la realitat pot assolir o no la condició d’art, aquesta és una qüestió
secundària, el que importa és donar cabuda a l’impuls generador en les
nostres vides perquè és una manifestació més del què coi es vulgui que siguem,
masses de carn autoconscient, matèria pensant tant com metabòlica. La
consciència es manifesta, des d’aquesta perspectiva, com una funció més de la
biologia: en ella mateixa no mereix, doncs, cap consideració especial respecte aquella. Assoleix, però, la singularització mercès a la seva capacitat d’autoreferenciar-se i, per tant,
distingir-se del menjar o del suar, per exemple; sobre aquesta facultat fonamenta la seva pretensió al privilegi de distanciar-se de la matèria, pujant un graó per sobre. D’aquí ve la por de
fer, o enuig de sentir, pudor de carn suada. Por de la vida, de viure.
