retalls de somis (16/01/18)

una casa rural 

hi ha d’altra gent 

jo no sé què hi faig 

em preocupa trobar el meu lloc 

el sentit de ser-hi 

com hi he anat a parar i per què 

ningú no respon sobre això 

estic perdut però tot plegat algú em dona un feix de bitllets de cinquanta euros i em diu ves a portar-los on tenim la caixa i hi vaig perquè d’alguna manera sé que la caixa el lloc on guarden els diners en aquella comunitat és a sobre d’una gran taula que hi ha al menjador-cuina al centre d’aquesta taula hi ha una pila de bitllets sobre la qual diposito el feix que m’han donat compto que són 850 euros els deixo allí i surto d’aquella estança pensant que potser es tracta d’una prova que volen veure si poden confiar en mi si deixaré la quantitat íntegra que m’han donat o si faré algun tripijoc però no n’estic segur ja que la gent d’aquest lloc no sembla preocupar-se gaire dels diners ni ningú et pressiona perquè facis res i em sento perdut perquè estic convençut que si no trobo la meva ocupació em faran fora 

em poso a escombrar 

faig neteja 

veig persones que fan la bugada

L’obrer de la construcció que va caure dins d’un pou

Em passa sovint de no poder emmarcar amb precisió determinats records que em venen al cap inusitadament. Ara tot plegat m’he recordat d’un home d’uns cinquanta anys llargs (més o menys l’edat que tinc jo ara) a qui vaig sentir explicar (no sabria dir en quin context) que, mentre treballava en les reformes d’una casa, se li va ensorrar el terra i va caure dins un pou. Com a conseqüència dels cops rebuts en la caiguda, es va fer mal a l’esquena, i no en va poder sortir fins que no van venir a treure-la’n fins al cap d’unes hores.

Explicava que des de llavors no va poder tornar a treballar mai més en el seu antic ofici. Aquelles hores passades a les fosques dins el pou velaven la seva fesomia quan en parlava. Ara buscava altres feines, tot i que era un professional ben valorat, i això s’esdevenia aquells anys que es construïa tant.

Dilluns es va equivocar de dia

Es pensava que era diumenge i no va anar a la feina. Els altres dies laborables d'aquella setmana, començant pel dimarts, el van renyar perquè s’havien de repartir la seva tasca. Més enllà, dissabte mirava de passar inadvertit, amb el temor que encara li tocaria treballar.