 |
| Sisplau, no escriviu res a dins d'aquest requadre. |
Primer van ser els llibres. Va
trigar força temps a desprendre-se’n, ja que al principi li recava privar-se’n i els donava d'un en un a amics i coneguts;
la seva biblioteca, reunida al llarg de molts anys, era part indissociable de
la seva vida. Però a mesura que es feia més i més palpable l’espai que s’alliberava
més fàcil li resultava portar-los al contenidor. Quan ja els va haver llençat tots es va sentir angoixat, perquè l’afany de la buidor s’havia apoderat
de la seva ànima i exigia ser satisfet. Per això va continuar desfent-se de les
coses que omplien els racons de casa seva, fins que només hi van quedar mobles
buits, els quals també va anar deixant a la vorera el dia que passa pel barri a recollir-los el camió de la
deixalleria municipal. Dins la buidor de les estances de parets blanques s’adonà que en aquell lloc ja no hi vivia, sinó que hi era.
