De nen anava a repartir diaris per a la llibreria Pallàs, de
Manlleu. Durant el curs escolar ho feia al migdia, quan sortíem a dinar (en
principi, plegàvem a les 12, però sovint el professor ens feia quedar fins la
una, cosa que per mi suposava un gran trasbals, ja que calia tornar a les 3 i no em quedava gaire estona per fer el repartiment dels diaris [aquest
no és el tema de què vull parlar: l’apunto per reprendre’n el fil en un altre moment]). Però crec recordar que durant les vacances d’estiu
hi anava pel matí sobre les 9, i hi tornava les tardes, potser a les 4, per
repartir els diaris vespertins. Perquè en aquella època hi havia diaris que
sortien al matí i diaris que sortien a la tarda.
 |
| Portada d'El Noticiero Universal. |
No recordo quins eren els diaris de la tarda. Pocs: El Noticiero Uiversal i potser algun
altre. Però se’n repartien uns quants exemplars, per sort per mi
tots pel centre del poble, cosa que em permetia enllestir la tasca amb poca
estona i sense haver de caminar gaire. De vegades mirava la portada dels diaris que repartia, i en llegia els grans titulars, dels quals amb prou
feines si en recordo dos, ambdós de l’agost de 1973: la dimissió de Richard Nixon i la
crisi del petroli.
Aquell any jo n’havia complert 10, i tot el meu coneixement
de l’actualitat del món provenia del contacte amb aquells diaris, ja que a casa
no hi entrava premsa de cap mena, encara no teníem televisió i amb prou feines escoltàvem
la ràdio. A l’escola tot el que ens transmetien estava dins de la més estricta doctrina
franquista.
Malgrat la meva ignorància (o segurament gràcies a ella) jo ja estava convençut, amb
una fe que em va durar ben bé fins els 40 anys, que al llarg de la meva vida
veuria el món fer-se millor del que havia sigut mai abans. Creia que les
persones aprendrien a viure en pau, que s’acabarien les guerres.
No sé com podia haver arrelat aquella idea en mi. Ara,
parlant-ne de vegades amb gent de la meva edat, asseguren que ells tenien
pensaments similars. Esperances que els fets de les Rambles de Barcelona han acabar d’ofegar.
