Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunitat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de gener del 2018

retalls de somis (16/01/18)



una casa rural 
hi ha d’altra gent 
jo no sé què hi faig 
em preocupa trobar el meu lloc 
el sentit de ser-hi 
com hi he anat a parar i per què 
ningú no respon sobre això 
estic perdut però tot plegat algú em dona un feix de bitllets de cinquanta euros i em diu ves a portar-los on tenim la caixa i hi vaig perquè d’alguna manera sé que la caixa el lloc on guarden els diners en aquella comunitat és a sobre d’una gran taula que hi ha al menjador-cuina al centre d’aquesta taula hi ha una pila de bitllets sobre la qual diposito el feix que m’han donat compto que són 850 euros els deixo allí i surto d’aquella estança pensant que potser es tracta d’una prova que volen veure si poden confiar en mi si deixaré la quantitat íntegra que m’han donat o si faré algun tripijoc però no n’estic segur ja que la gent d’aquest lloc no sembla preocupar-se gaire dels diners ni ningú et pressiona perquè facis res i em sento perdut perquè estic convençut que si no trobo la meva ocupació em faran fora 
em poso a escombrar 
faig neteja 
veig persones que fan la bugada

dilluns, 11 de setembre del 2017

Assaigs de referèndum a casa

Assaig de referèndum a casa I
Assaig de referèndum a casa II
Assaig de referèndum a casa III
Assaig de referèndum a casa IV

Assaig de referèndum a casa V
Assaig de referèndum a casa VI






diumenge, 23 d’octubre del 2016

Probabilitats en algun moment potser tangibles

les urnes esperaven
a l’altar de l’ara certificava el valor cert de la paraula pregària reiterada inacabablement per la comunitat de feligresos de la contrada on s’havia produït la desaparició que investigava el comissari prejubilat feia mesos que havia comprat una casa en aquell veïnatge tranquil dels suburbis de la capital del país independentista que aspirava a assolir la llibertat per mètodes democràtics avalats per referèndum a les urnes on ciutadans com ara aquell grup congregat a la sala de reunions del casal comunitari que murmuraven a l’entorn d’una sola pregunta les mateixes paraules buides de sentit perquè ja només eren el so que les representava sense significar res més que la minsa durada temporal de la reverberació d’ones sonores que definien no el sentit ans l’espai que abastaven al marge del qual el comissari ociós rumiava les probabilitats del què que no sabia com havia estat perquè no tenia indicis de cap cos de qui que aquí o allà hagués deixat empremtes d’on o quan va passar el que fos que es va esdevenir i ignorava però que de tan terrible que va ser havia provocat el moviment espontani natural de la comunitat envers el buit i la foscor del silenci igualitari de l’esperança perdurable d’assolir una certesa comunicable que reposés sobre quantitats comptables i sòlides com ara maons o humans units per una altra cosa com ara ciment o amor en quelcom inqüestionable com ara una paret o un poble