Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sincronisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sincronisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 d’octubre del 2016

Temps variable

.spmeT
Ho va dir l’home del temps ahir al telenotícies del migdia, i he sentit que hi insistien aquest matí a la ràdio, que la previsió immediata és de canvis sobtats, amb estones que passaran molt de pressa i d’altres que, en canvi, es faran interminables. Afirmen que aquesta situació pot durar fins a principis de la setmana entrant, i que serà especialment greu dissabte i diumenge al litoral i a les planes interiors –es considera, però, que els cims de les muntanyes estaran fora de risc, cosa que celebren els establiments hotelers d’aquestes contrades, que s'asseguren una ocupació del cent per cent–. El Govern ha activat el pla Tempscat (Pla Especial d’Emergències per Estones Alterades), ja que es dóna per segur que algunes persones patiran casos aguts de sincronia o de diacronia, i hauran de ser ateses d’emergència in situ per personal especialitzat.


Ara que m’hi fixo, constato que la minutera de rellotge avança en sentit contrari.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

Ahir i demà es van trobar


Ahir i demà es van trobar al vestíbul, l’un sortia i l’altre acabava d’arribar. Es van posar a discutir:

–¡Vellard!, m’havies d’haver deixat més recursos –deia demà, enrabiat.

–¡Marrec!, tingues respecte pels grans –respongué ahir, irat–. ¿Que et creus que això és bufar i fer ampolles? Ja t’ho trobaràs.

–Mira que te la ventaré...

–¿Tu i quants més?

–Au, vés a la mama que et moqui, capsigrany.

–Compra’t un mort i pentina’l, tabernacle.

Es van estar deu minuts intercanviant insults i amenaces; cap dels dos volia afluixar només per evitar que l’altre digués l’última paraula.

Jo m’esperava a fora, no m’atrevia a entrar perquè duia avui a l’esquena. Jo em pensava que dormia, exhaust després d’un dia que havia estat molt llarg i fatigós, però de sobte va cridar:
–¿Voleu fotre el reconsagrat favor de callar i tocar el dos d’una vegada? ¿Que no ho veieu que estem esperant que ens deixeu passar per anar a descansar?

Avergonyits, van marxar sense dir res. Demà va agafar la bicicleta i pedalà carrer enllà, cap a les classes de llengües bantus a què s’havia apuntat. Ahir va entrar al bar del costat, disposat a buscar l’oblit al fons d’un vas. Ja al pis, jo vaig deixar avui mirant la tele, i em vaig posar a preparava el sopar.