poemA en prosA esferificAt

poemAAAA prosificAAAAt

poemA prosificAt

esferificAció del poemA prosificAt

Poema que podria optar al primer premi

En el poema que podria optar al primer premi

l’autor hi reflexiona sobre el que suposa ser poeta:

experiències viscudes, esbossades amb breus pinzellades,

constitueixen l’esquelet on es disposa el tema principal.

Com a exemple de la problemàtica assumpció

de la condició de poeta, vegeu aquesta imatge d’una persona

“que enterra les mans a la sorra de la platja i llavors tanca els palmells,

sentint els grans que s’escolen entre els dits;

quan arranca els punys closos i els obre, només contenen

quatre minúscules pedretes i el polsim adherit a les línies del destí”.

Hom no pot escapar –ens ve a dir l'autor– de la predestinació originària,

la tasca de confirmar una vegada i una altra que no pot fer una altra cosa

que el gest socialment improductiu de llegir-se al món i dir-ho.

Autoretrat

M'agrada.

Tenir gràcia pot ser poètic, ser graciós és patètic. Un text, no pel fet de tenir gràcia esdevé poesia (és a dir, literatura); cal que el context n’exposi la intencionalitat. Però podem desestructurar el context amb l’acte patètic per propiciar potser l’aparició immanent, particular i efímera del poètic, que és encara l’única manera possible de ser de la literatura. Existir només en el moment de desaparèixer.