Ja fa dies que ho sé: soc mort.
Avui me n’he adonat per la fortor que faig
de carn putrefacta.
Recordo que fa temps, dos anys o més,
ja em va dir un que treballa en una llibreria:
“fas pudor”..., potser llavors ja havia traspassat.
Fins ara, però, no n’he sigut del tot conscient.
I encara cada dia surto a comprar el pa.
Si em veieu, doncs, alguna vegada pel carrer
amb la baguet sota el braç, saludeu-me o no,
tant se val, que amb un caminant cadàver
la cortesia és opcional. Disculpeu, però, si jo
em faig l'orni, que en aquest estat
al carrer és millor que no t'hi trobin: és de mal gust.
I perdoneu també que no respongui emails,
watçaps, missatges privats i trucades
telefòniques: no sé què dir.
¡Comprengueu que això és molt estrany!
dijous, 15 de febrer del 2018
Soc mort
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ànim Aumatell, tens el problema de pensar. Els beneits, els ximples, no el ten en aquest problema, i poden xerrar ores i hores. Només cal veure la quantitat de tertulians i gen "entesa" que x
ResponEliminaerra tant, i no diu res. Repeteixo; Ànim!
Gràcies, Narcís.
EliminaBenbolgut, apreciat i estimat amic Aumatell. El teu escrit m'ha sorprès no diré més que això: et tinc per un home fort, no obstant qui es pot salvar, en aquest país, de ser enterrat viu?
ResponEliminaGràcies pel comentari, Ramon. S'ha de dir que vull fer literatura, tot i que és veritat que arrela en la realitat que em toca viure, que en bona part compartim. La intenció és denunciar que aquesta realitat ens assassina. Cada dia.
EliminaViu, ben viu)) Viu ben viu)) Viu!!!
ResponEliminaSí, els zombis ja ho tenim, que encara belluguem...
EliminaViu, ben viu)) Viu ben viu)) Viu!!!
ResponElimina