dilluns, 5 de febrer del 2018

poema perimorfeic




penombra taronja crepuscular on estic surant

ai ai no hi ha cap cosa ni res

només tu i jo aferrat a la teva espatlla

per sense por deixar estar

el cos i caure

endins i enfora

fos clar espès ni res

per demà

tornar

              à

                   aà

                          aaà

sense saber
                     on és
                              que he estat

mai sense tu
                       sempre

                                      al meu costat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada