1) Primer concebia el fet d’escriure com a fórmula per a traduir sincerament i sencera el fet viscut, vivència. Això vol dir implicació absoluta del jo amb el poema. La impossibilitat de distanciament avortava l’efecte estètic, malgrat que potenciava l’efecte catàrtic.
2) Sense deixa de donar preeminència a la catarsi, intentava millorar el cantó estètic. És a dir, congeniar sinceritat i bellesa. Però això comportà l’evidència de la desaparició del jo, negat en el nosaltres, primer i, després, en el tu.
3) Ara s’imposa la idea que treballar l’aspecte més formal és un recurs que permet distanciar-se. Amb el distanciament es transcendeix la necessitat de la sinceritat, car la sinceritat ja no és una qüestió de vida, ans un efecte de l’art. S’imbriquen, així, matèria i forma. Se superposen ètica i estètica, catarsi i estèsia.
25/V/93
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada