no seria pels
caminis que l’havien conduït fins aquí sinó pel fet mateix de ser-hi que podria
dir-se a si mateix alguna cosa que en aquell precís instant no era capaç de
verbalitzar i per això preferia allunyar antigues idees persistents de la seva
ment amb l’ajut de records d’un temps anterior al moment de la partida que va
tenir lloc quan encara era poc més que un nen i per tant sense consciència de
la pèrdua inacabable que implica créixer sempre marxant cap a una altra banda
on trobar aliment o casa efímera que com el cos en comptes de créixer minvava i
acabava esdevenint la intempèrie dels camis generats com cercles concèntrics o
espiral a partir d’un nucli de consciència que cada dia s’assemblava més a l’oblit
i creixia cap enfora abastant tota l’esfera d’una identitat transformada en
globus que surava amunt en l’aire i ja no es distingia de cap altra matèria
Jesús Aumatell va començar a publicar aquest bloc amb la intenció de descriure la seva vida quotidiana. L'anomenà "Dietari de 1984" pel valor intemporal i simbòlic d'aquesta data. Però a mesura que anava publicant entrades va emergir la consciència d'estar mort. A partir d'aleshores el bloc ha esdevingut una espècie de novel·la per lliuraments, o culebrot, en què l'autor-protagonista cerca els orígens del seu estat de zombi, alhora que en descriu les propietats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada