 |
| M'agrada. |
Tenir gràcia pot ser
poètic, ser graciós és patètic. Un text, no pel fet de tenir gràcia esdevé
poesia (és a dir, literatura); cal que el context n’exposi la intencionalitat.
Però podem desestructurar el context amb l’acte patètic per propiciar potser l’aparició
immanent, particular i efímera del poètic, que és encara l’única manera
possible de ser de la literatura. Existir només en el moment de desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada