Em passa sovint de no poder emmarcar amb precisió determinats
records que em venen al cap inusitadament. Ara tot plegat m’he recordat d’un
home d’uns cinquanta anys llargs (més o menys l’edat que tinc jo ara) a qui
vaig sentir explicar (no sabria dir en quin context) que, mentre treballava en
les reformes d’una casa, se li va ensorrar el terra i va caure dins un pou. Com
a conseqüència dels cops rebuts en la caiguda, es va fer mal a l’esquena, i no
en va poder sortir fins que no van venir a treure-la’n fins al cap d’unes
hores.
Explicava que des de llavors no va poder tornar a treballar
mai més en el seu antic ofici. Aquelles hores passades a les fosques dins el
pou velaven la seva fesomia quan en parlava. Ara buscava altres feines, tot i
que era un professional ben valorat, i això s’esdevenia aquells anys que es
construïa tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada