 |
| Autoretret 4 (sobre un Magritte) |
Vaig pel carrer, passo per davant d’una paret
on hi ha un home dalt d’una escala que fa alguna tasca al cablejat elèctric o
telefònic que travessa la façana. Veig que l’escala s’inclina i comença a caure
en sentit lateral, arran de la paret. M’acosto a veure si l’home ha sofert
algun mal, però al mateix temps veig venir un individu que quan arriba a la
posició de l’electricista accidentat es posa a escridassar-lo de mala manera.
Jo quedo perplex davant del fet que en comptes de preocupar-se per si s’havia
fet mal li faci retrets per ser incompetent. El dos homes entren per un gran
portal a dins d’una nau, on hi ha d’altres individus que deuen ser treballadors
de la mateixa empresa, ja que tots porten una roba de treball semblant. Quan
passo per davant del grup, em paro i començo a escridassar l’home que ha renyat
el treballador accidentat. Tot el grup (excepte l’individu que és objecte dels
meus retrets) m’aplaudeix.
En una altra seqüència, passo per davant del
portal d’una església. Hi ha el que sembla una pila baptismal, i hi llenço un
paper arrugat que cau per un forat a dins d’una caixa on hi ha claveres
humanes, les quals, per efecte del pes del paper que he llençat, canvien de
posició. Immediatament surt de no sé on un individu cridant a veure qui ha
mogut les calaveres, que tal com han quedat indiquen que el Barça perdrà contra
el Madrid. Jo faig com si res, sembla que ningú sap que he sigut jo qui ha
llençat el paper. Marxo i després somio d’altres coses que recordo molt vagament
(vaig per un camí amb un patinet que s’espatlla, però passa un noi amb un cotxe
vermell molt vistós que em recull), però més tard torno a passar per davant de
l’església, on veig que hi ha unes taquilles: hi venen entrades per veure el
partit Barça-Madrid, que s’està jugant. Remeno la caixa de les calaveres, i des
de dins de les taquilles em diuen que és igual, que la sort ja està llençada.
M’allunyo i de reüll veig l’home aquell que abans havia llençat crits sobre la
posició dels caps de mort que em mira amb un somriure irònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada