En el poema que podria optar al
primer premi
l’autor hi reflexiona sobre el que
suposa ser poeta:
experiències viscudes, esbossades amb breus
pinzellades,
constitueixen l’esquelet on es disposa el tema
principal.
Com a exemple de la problemàtica assumpció
de la condició de poeta, vegeu aquesta imatge
d’una persona
“que enterra les mans a la sorra de la platja i
llavors tanca els palmells,
sentint els grans que s’escolen entre els
dits;
quan arranca els punys closos i els obre,
només contenen
quatre minúscules pedretes i el polsim adherit
a les línies del destí”.
Hom no pot escapar –ens ve a dir l'autor– de la
predestinació originària,
la tasca de confirmar una vegada i una altra
que no pot fer una altra cosa
que el gest socialment improductiu de llegir-se
al món i dir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada