L’ENTRADA

Ha sigut un somni terrorífic. Només en recordo una part: entro en una escala fosca, no veig res però en conec els topants, perquè és la d’una casa on vaig viure de petit. He de pujar al primer pis, però abans he de tancar les portes, la de l’entrada mateix, que no costa de fer-ho, i una altra que hi ha en un racó uns metres més endavant, que sé que es oberta i sé que cal tancar-la.

Aquesta porta dona a uns baixos: una botiga. En principi no hi hauria d’haver res ni ningú, però jo no n’estic del tot segur, i estar completament a les fosques em crea molta inquietud. Arrambat a la paret, seguint-la, arribo fins la porta, i a les palpentes trobo el tirador i tanco. Però en deixar-la, la porta torna a obrir-se, noto un corrent d’aire. Torno a agafar el tirador i tanco amb força, fins que sento un “clic” que indica que el passador del pany ha entrat al forat, travant la porta.

Tota l’estona he notat que hi havia algú en algun lloc de l’entrada, algú que hi veu a les fosques però a qui jo no puc veure. Algú que em mira fixament. Tinc tanta port que crido.

—¡¿Què vols, qui ets?!

El meu propi crit em desperta, i em trobo tremolant de por.